El procés català conviu amb la repressió i la via judicial de l’Estat espanyol i crema etapes de forma accelerada...Catalunya ofereix estabilitat amb un projecte de país seriós i rigorós...Aquesta és la independència més ben preparada de la història... Puigdemont: “Al juny estarà tot preparat ...

La tardor decisiva

En Vicent Partal, és un dels periodistes que més experiència té en l’anàlisi de processos que han culminat en nous estats de l’Europa contemporània. 

El procés català conviu amb la repressió i la via judicial de l’Estat espanyol i crema etapes de forma accelerada

Ha tingut alts i baixos com la no aprovació dels pressupostos 2016 o l’11S2016. Cita la importància del darrer 11-S en que la gran participació del poble català a les 5 manifestacions ha generat l’eufòria necessària per reactivar-lo. Un procés actiu i continuat des de l’any 2012.

Malgrat episodis d’enfonsament, el procés és sòlid, està consolidat. Catalunya ofereix estabilitat amb un projecte de país seriós i rigorós, enfront al desgavell de l’Estat, en que un PSOE destruït i Podemos a la baixa hi ha un PP.

Recorda les paraules del president Puigdemont: “Al juny estarà tot preparat” que generen confiança i ningú l’havia expressat en públic fins ara. Malgrat hi hagi molta feina a fer (lleis, protocols, informació, contactes,…). Demana confiança en el govern i que no s’ha d’explicar tot a Espanya per evitar la reacció de l’Estat. Cita el Llibre Blanc de la Transició Nacional com a referent.

Considera que la responsabilitat és de tots: polítics, entitats, ciutadans,…; demana calma i confiança per assegurar els passos finals. Afirma que la Unió Europea no farà cap pas abans que Catalunya s’independitzi i que avui dia Espanya no hi pinta res dins la UE. Per experiència la durada normal és un període entre 3 i 5 anys; després ja es passa l’arròs. Catalunya està al límit del període.

El Tribunal Constitucional sembla no estar disposat a obeir qualsevol ordre de Rajoy. Posa l’exemple dels imputats pel 9-N en que ja no es demana presó sinó inhabilitació. El conflicte es pot accentuar quan s’actuï judicialment contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Serà la prova de foc.


Què farà l’Estat espanyol? Només pot recórrer a la via judicial o acceptar el referèndum i guanyar-lo. L’acció militar no és possible, tan per la baixa xifra d’efectius militars (uns 20.000 mobilitzats) com perquè Europa no ho permetria.

L’endemà de la independència qui ha de manar i governar el país ha de ser la Generalitat. Es mostra molt respectuós amb els contraris a l’independentisme per la seva actitud exemplar pròpia d’una societat molt madura. Afirma que no es perjudicarà la població de manera que nòmines, pensions se seguiran pagant. Països asiàtics amb molts diners estan disposats a ajudar i concedir préstecs a la República Catalana.

Aquesta és la independència més ben preparada de la història. Cap nou estat ho ha fet tan bé com es fa a Catalunya.

Quan al referèndum en Partal té molt clar que es guanyarà. Compara xifres: 44% al Quebec i 42% a Escòcia enfront del 48% de Catalunya, el percentatge més alt en un parlament europeu. Recorda que amb un 33% de vots favorables, Espanya va entrar a l’OTAN. Espanya, malgrat estar ubicada a l’occident europeu actua com un estat de l’orient d’Europa: no vol dialogar i reprimeix l’independentisme.

Comenta que el periodisme sigui honrat, que estigui ben fet, que sigui professional. Això és el que importa. Posa l’exemple del diari eslovè DELO que tot i ser contrari a la independència, al saber que Alemanya i el Vaticà havien reconegut el nou Estat va oferir portada i titulars com si sempre hagués estat pro-independència. Aquí pot passar el mateix amb determinada premsa.

Reflexiona sobre la pregunta de si volem fer un procés “massa perfecte, molt ben acabat”. Les turbulències del dia a dia es viuen amb molt d’emoció però s’esborren en una visió amb més perspectiva. Lamenta que després del 9-N hi va haver una pèrdua de temps de gairebé 1 any. Considera que entre tots cal construir el nou país i no només els independentistes.

Finalment en Pere Cardús compara el procés amb un grup musical per afirmar que no és una orquestra simfònica, sinó més aviat un grup de jazz amb un líder que es pot equivocar; però si s’equivoca cal que la resta del grup el segueixi i llavors la música sona bé.

 Cal aprofitar l’oportunitat dels errors.

Bellaterra per la Independència, 16 d’octubre de 2016


https://www.youtube.com/watch?v=LzAQwPSmiqk


La sorprenent evolució dels nostres boscos ...a Europa la superfície de bosc ha augmentat de manera important....

El paisatge és dinàmic, canvia constantment, i durant la història recent nosaltres, els éssers humans, som els principals causants d'aquest canvi. Un dels més preocupants que estem causant al paisatge és la pèrdua del bosc. D'acord amb la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Aliment i l'Agricultura), hem perdut un 3% del total de superfície de bosc de la Terra en els últims 25 anys. Ara bé, les estadístiques mostren que aquesta pèrdua no ha sigut uniforme arreu del nostre planeta, com es mostra en el mapa de sota aquestes línies. Mentre que l'Amazones i altres boscs i selves tropicals han disminuït de manera alarmant, a Europa ha sigut tot just el contrari: la superfície de bosc ha augmentat de manera important...









Guerra oberta entre PP i Ciutadans per veure qui odia més el català La convocatòria d’un acte aquest dissabte contra la immersió lingüística convocat per Ciutadans ha provocat que Sánchez Camacho deixi de dissimular la croada del PPC contra Catalunya ...

Mesures urgents per a TV3...més de la meitat del pressupost es dedica a l’estructura i no al que s’ofereix per pantalla

Cada dia és més evident que la crisi de TV3 demana mesures urgents i immediates si no es vol (per activa o per passiva) que la nostra televisió entri en una dinàmica de crisi irreversible. Qualsevol professional del sector sap que l’audiència perduda és molt difícil de recuperar, i ja n’hem perdut massa en els darrers temps. És veritat que la multiplicació de canals i la fragmentació que això comporta, així com les noves i diferents maneres de veure els continguts avui en dia, han afectat els canals històrics, però no crec que això expliqui la situació de TV3, i sí que crec, en canvi, que s’ha utilitzat com a excusa per no intervenir-hi activament.

El primer nivell de mesures urgents fa referència al mateix consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). A banda de tenir molts dels seus membres amb els mandats caducats, ha quedat acreditat que aquesta forma de concentració de poder en un òrgan clarament polític, en detriment d’una direcció professional, no pot funcionar i no ha funcionat. No és tasca dels polítics dirigir o gestionar els mitjans de comunicació públics. Podríem fer un llistat dels errors comesos en aquest sentit, però avui no és el moment. En tot cas, és urgent i imperatiu que es canviïn el model i també les persones sense esperar a discutir noves lleis. No vull pensar que no es prenen mesures per raons partidistes, tot i que la manera com s’han fet els darrers canvis (pel sistema cremallera) no ajuda a tenir pensaments positius.

El segon nivell de mesures necessàries és actuar sobre l’estructura gegantina que té ara TV3, absolutament injustificada a dia d’avui, quan s’ha demostrat a bastament que una televisió es pot fer funcionar amb una estructura reduïda. S’han de buscar -i segur que existeixen- solucions equilibrades i acordades amb la gent que ha aixecat TV3 per canviar aquesta situació, que fa que més de la meitat del pressupost es dediqui a l’estructura i no al que s’ofereix per pantalla. Només unes xifres per fer palès aquest desequilibri tan perjudicial:l’any 2011 la despesa de personal de TV3 era de 164,2 milions d’euros, i el 2015 de 160,2. L’any 2011 la despesa en continguts era de 134,8 milions, i el 2015 només de 68,2. Això és el que explica la pèrdua d’audiència de TV3 i la del seu pes en la societat catalana.

No caiguem tampoc en la trampa de la discussió sobre els diners que es dediquen a TV3 (menys de 33 euros per habitant i any). Aquest no és el problema real. Una televisió pública com TV3 necessita un finançament que garanteixi la qualitat que els ciutadans es mereixen. S’ha de solucionar el problema estructural de fons i els continguts han de tenir el finançament necessari, perquè són el model que fa possible la televisió pública de qualitat per la qual hem lluitat durant anys i de la qual hem presumit moltes vegades pel que significava per a la ciutadania i per al país.

El tercer nivell consisteix a treballar coordinadament amb les altres televisions autonòmiques per poder accedir a bons continguts en cinema, sèries i programes infantils, i renovar-los. Els canvis a Telemadrid i a IB3 i el renaixement de la televisió del País Valencià ho han de fer possible a curt termini, i és una eina important si es vol competir amb altres cadenes amb pressupostos molt més importants.

Finalment, s’ha de reforçar l’audiència de TV3 i no dispersar-la amb canals secundaris, i recuperar el lideratge perdut del Super3, una eina molt important per al nostre futur i el de la nostra llengua. De què serveix tenir un canal d’esports on les màximes audiències les donen documentals sobre cuina i formatges? En canvi, la combinació del 33 (que ha de recuperar el seu paper de líder cultural) i els esports que teníem abans és més equilibrada i molt més econòmica. Si s’apliqués aquest model, quedaria una freqüència lliure i no caldria llogar-ne cap per poder difondre TV3 amb HD. Això generaria un estalvi immediat que es podria dedicar a continguts culturals i infantils.

TV3 tampoc ha de ser la garantia de subsistència per al sector audiovisual català. Si TV3 va bé, el sector audiovisual també hi anirà, però això no pot ser una obligació ni un mandat per a la CCMA. El primer objectiu de TV3, i el més important, ha de ser tenir els millor continguts, i els ha de difondre per totes les finestres possibles. I això ho ha d’aconseguir amb producció interna, externa, aliena, amb coproduccions amb productores o amb altres cadenes de televisió... Hem de ser capaços de crear una indústria audiovisual catalana que no depengui, gairebé exclusivament, de TV3, amb capacitat i talent per posicionar-se tant al mercat espanyol com a l’internacional, com a sector estratègic que ha de ser.

Pot semblar que són massa coses a fer. Però crec honestament que totes són possibles d’abordar demà mateix i que són absolutament necessàries. El temps no soluciona els problemes; això és cert en qualsevol terreny, però més en aquest.

Ja em perdonaran els companys de Catalunya Ràdio, però de la nostra ràdio ja en parlarem un altre dia.

http://m.ara.cat/opinio/Mesures-urgents-TV3_0_1727827218.html





El Banc Públic Català comença a agafar forma Aquesta setmana es marcarà el calendari per estar llest per a la proclamació de la República

El compromís electoral de Junts pel Sí i la CUP per fer possible aquesta estructura iniciarà aquest dimarts la ronda de treballs per preparar la normativa i encetar el projecte de llei que ha de constituir el futur Banc Públic. Un cop superades les comissions dels pressupostos, el grup de treball començarà les deliberacions amb totes les forces polítiques parlamentàries.
 
El text que treballaran sol·licitarà al Parlament que es doti de més força l'Institut Català de Finances com un banc d'inversió que ajudi a l'economia productiva amb liquiditat i comenci el debat per a la creació d'un banc basat en uns principis i valors de la banca ètica i cooperativa...


Què és la ‘section 40’ i per què ens ha de preocupar (i 2)...El Regne Unit vol condicionar els mitjans, a través d'una nova llei, de la qual podria prendre nota l'executiu de Rajoy

ELS EXPLICAVA AHIR com el Regne Unit practica un insòlit hooliganisme legislatiu per obligar els diaris del país que acceptin ser regulats per una entitat independent però homologada per l’estat. El càstig per no acotar el cap: assumir les caríssimes costes judicials fins i tot si un querellant perd el cas. El principal problema és que, ara per ara, només Impress s’apunta com a possible regulador que dirimeixi aquests litigis. I aquest organisme arrossega problemes de legitimació greus. Per començar, no hi ha cap mitjà important que s’hagi situat sota el seu paraigua: la gent de Fleet Street prefereix el regulador anomenat Ipso. La urticària que genera Impress s’explica, sobretot, pel fet que l’entitat té com un dels principals benefactors Max Mosley, que hi ha abocat vora 3,8 milions de lliures a través de dues entitats sense ànim de lucre. El polèmic president de la Federació Internacional d’Automobilisme impulsa una croada contra la premsa, sobretot després que aquesta comencés a revelar detalls de la seva vida privada que incloïen orgies i esvàstiques. Que el principal pagano sigui un multimilionari agreujat per la premsa no és la millor credencial per a un organisme d’arbitratge que -molt en teoria- ha de defensar els més febles que no poden assumir el que val al Regne Unit querellar-se. Però a ningú se li escapa que el gruix d’investigacions periodístiques afecten, en realitat, persones al poder -polític i econòmic- ben preparades financerament per litigar.
En tot cas, els exposava aquesta polèmica britànica pel que té de forma sofisticada de condicionar els mitjans. El govern espanyol, amb la seva volença per les mordasses informatives, segur que en pren nota. O ves que no ho facin els populistes d’esquerra, que ja han llançat algun missatge inquietant sobre el control dels mitjans. Els extrems, tan a prop.

El més trist és que un suposat escàndol de centenars de milers d’euros de diners públics invertits en amants, gestionats a través dels serveis d’intel·ligència, acabin en mans de diaris digitals de dubtosa credibilitat i programes del cor esperpèntics que converteixen en espectacle una informació que demana a crits una feina d’investigació periodística de primer ordre...


Les barbaritats secretes del rei

El Sálvame Deluxe de Telecinco fa setmanes que passa penúries d’audiència lluitant contra Tu cara me suena a Antena 3. La solució la van trobar divendres a la nit gràcies a una exclusiva de l’OKDiario d’Eduardo Inda. El digital aporta documents per demostrar que el CNI va comprar el silenci de la vedet Bárbara Rey amb fons reservats perquè no revelés les seves trobades sexuals amb el rei Joan Carles. Un informe bancari acreditaria el pagament de 160.000 euros, però podrien ser molts més. La domadora de lleons hauria obtingut proves de la relació per fer xantatge al monarca quan convingués. A més, el CNI també hauria proporcionat durant els anys noranta a la parella un xalet que van fer servir com a niuet d’amor per a trobades mensuals. La notícia és prou suculenta perquè els col·laboradors habituals del Sálvame s’engalanessin i muntessin un especial titulat Bárbara y el rey. L’entrevista estrella era a una amiga i veïna de Bárbara Rey, una tal Hortensia, que va ser la dipositària de les seves confidències i que vomitava davant de les càmeres tot el que sap. La presentaven com “ un testigo protegido ”. Ara s’esbomba tot sense escrúpols perquè els delictes fiscals de l’actriu haurien prescrit. Els periodistes del cor explicaven, ara sí, el que havien amagat durant dècades: anècdotes de primera mà, converses i històries del rei Joan Carles amb múltiples amants.
L’espectacle va ser entre còmic i patètic. Tot l’esperpent dels detalls de la relació eren per morir-se de riure. Chelo García Cortés revelava que ella mateixa va contestar al telèfon un dia que el rei trucava a la vedet, i que el monarca feia servir un pseudònim per identificar-se: Juan Súmer. Súmer seria l’acrònim de Su Majestad El Rey. Les peripècies amb els sistemes tronats d’espionatge utilitzats per l’actriu per aconseguir proves visuals de la seva relació amb el rei eren dignes d’una pel·lícula d’Esteso i Pajares. Els mètodes de seducció del monarca i les misèries de Bàrbara Rey per aprofitar-se’n, dignes d’una sèrie de televisió. L’amiga que ara ho xerra tot explicava com l’actriu aspirava a un càrrec ben remunerat en un ministeri i va intentar quedar-se embarassada per fer-li xantatge al rei. “ Pero en esto sí que el monarca fue muy inteligente ”, deia la dona, que celebrava que Joan Carles no hagués esquitxat fora de test.
El programa semblava que disposava de bon material però no podia estar més mal explicat, enfocat i plantejat. El més trist és que un suposat escàndol de centenars de milers d’euros de diners públics invertits en amants, gestionats a través dels serveis d’intel·ligència, acabin en mans de diaris digitals de dubtosa credibilitat i programes del cor esperpèntics que converteixen en espectacle una informació que demana a crits una feina d’investigació periodística de primer ordre.

“Si el carrer es manté mobilitzat, l’Estat no té manera de guanyar-nos”...

Les entitats sobiranistes tornaran a mobilitzar el carrer. Serà dilluns 6 de febrer, data d’inici del judici pel 9-N contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM han fet una crida perquè “tots els votants del 9N s’inscriguin a la mobilització”.


El diputat de Junts pel Sí Lluís Llach, que va presidir la comissió d’Estudi del Procés Constituent, explica en declaracions a El Món que “per a l’independentisme que té càrrecs electes està claríssim que el judici del 6 de febrer és un cop fort, en què es confronta la legitimitat al carrer i legitimitat legal”. Per aquesta raó, afegeix Llach, “precisament des del Govern i des del Parlament treballem per construir una legitimitat catalana que ens permeti fer el nostre camí democràtic sense un setge judicial a les urnes”.



Lluís Llach defensa la necessitat “d’una mobilització permanent al carrer”, per tal que l’Estat espanyol sigui conscient que el procés d’independència no és una dèria estrictament política: “L’Estat ha de saber que haurà de pagar un preu alt per voler jutjar com si fossin malvats gent que ens ha donat el dret a expressar un desig propi, legitimat per unes eleccions autonòmiques que es van guanyar l’any 2012 i que ja recollien el compromís per poder votar. Aquesta judicialització és inèdita a Europa”.


El diputat de Junts pel Sí té clar que “ja no hi ha marxa enrere, no contemplo cap altre escenari que no sigui el de votar”, ha expressat a El Món en resposta als dubtes que puguin tenir alguns independentistes sobre la viabilitat del referèndum amb l’oposició de l’Estat espanyol. “La mobilització és vital, i que l’Estat vegi que davant de cada provocació la gent segueix dempeus i que això va per llarg”, ha assenyalat. I en aquest sentit, ha garantit que “des del Parlament farem tot el que calgui, i evidentment, com a fundador de l’Assemblea Nacional, donaré suport i participaré en totes les accions que es duguin a terme”.



«Quan un falseja la metodologia per a exagerar les desigualtats en un intent de buscar el titular fàcil un corre el risc de perdre credibilitat intel·lectual»

Oxfam acaba de publicar un informe criticant el sistema econòmic actual. Es queixa de l’excés d’influència política d’algunes empreses multinacionals (el capitalisme d’amiguets), dels forats legals que permeten que les grans corporacions eludeixin impostos legalment, de les portes giratòries i de la corrupció. Totes aquestes crítiques són vàlides, importants i han de ser escoltades pels líders mundials. Però el que més ha cridat l’atenció mediàtica de l’informe és l’afirmació que les vuit persones més riques del planeta tenen la mateixa riquesa que la meitat de la humanitat. Aquesta afirmació és tan dramàtica que s’ha convertit en el titular de notícies de milers de diaris dels cinc continents. Només té un petit problema: és falsa!...

http://www.vilaweb.cat/noticies/linforme-doxfam-perdre-la-credibilitat-intel%C2%B7lectual/

El CNI avisa a Rajoy que la Generalitat i l'independentisme són imparables Els serveis secrets informen que el procés viu una fase determinant... 'El inquietante informe sobre “la verdad” catalana que el CNI ha enviado a Rajoy'

El periodista Carlos Dávila explica en el seu article 'El inquietante informe sobre “la verdad” catalana que el CNI ha enviado a Rajoy' les preocupacions dels serveis secrets que notifiquen al president del Gobierno que la situació de l'independentisme és molt millor del que vénen els mitjans de comunicació i les forces unionistes.

La guerra bruta no té resultat, segons informa Es Diario en un reportatge d'investigació, la societat civil i la Generalitat es mantenen imparables en el seu camí per fer possible el referèndum d'independència que proclami la República catalana.
 
Segons relata el periodista Dávila, els serveis d'intel·ligència han notificat en diversos informes que malgrat el bloqueig que pot impedir el referèndum, Puigdemont i el Govern tirarien endavant una fórmula alternativa que permetés posar les urnes i fes vinculant el resultat.
 
Molt bona estratègia internacional
 
Una de les delegacions més actives de la Generalitat, la d'Àustria, està recollint molt bons resultats. L'expert en relacions internacions, Adam Casals, està articulant una sèrie de contactes que està propiciant suport a la causa catalana. Països com Holanda, Dinamarca i Noruega ja han manifestat al govern espanyol el seu suport a resoldre la situació a través d'un acord bilateral entre l'Estat i la Generalitat per convocar el referèndum.