Espanya està intentant vendre al món una il·lusió, en paraules del president espanyol, Mariano Rajoy, dient que no hi havia hagut referèndum a Catalunya...

Stan Veuger Referèndum Catalunya
American Enterprise Institute, un influent think tank conservador amb seu a Washington, va recollir el passat 5 d’octubre un article d’Stan Veuger, publicat originalment a “The National Interest” amb el títol de “la crisi catalana només pot empitjorar”, en que es diu que Espanya està intentant vendre al món una il·lusió, en paraules del president espanyol, Mariano Rajoy, dient que no hi havia hagut referèndum a Catalunya, igual que els nord-americans ni tan sols estan a menys de cent quilòmetres de Bagdad. No estan en cap lloc. No tenen cap lloc a l’Iraq.
No obstant això, escriu Veuger, va haver-hi, per descomptat, un referèndum, una votació, uns resultats, deixant de banda com es vulgui anomenar el que va passar. Hi van participar milers de persones, desenes de milers de persones involucrades en la desobediència civil per fer-ho possible, i com a conseqüència es van produir dotzenes de víctimes policials. I probablement hi haurà una declaració unilateral d’independència del president regional de Catalunya, Carles Puigdemont (si no és arrestat abans de fer-ho).
Encara que políticament parlant, Rajoy no està equivocat usant l’argument que la Constitució no permet un referèndum, i que a nivell internacional el govern espanyol es troba en una posició forta, i l’empenta catalana per la independència, tot i que generalment es troba la simpatia dels mitjans de comunicació, no ha rebut encara el suport de governs estrangers o organitzacions internacionals, seria un error que els nacionalistes espanyols donessin per tancat aquest impuls sostingut per la independència com un altre signe de descontentament populista, o com un comportament purament irresponsable dels polítics catalans, encara que hi pugui haver alguna cosa d’això, és clar.
L’administració de Rajoy no està disposada a contemplar la idea de la mediació internacional, esperant a que tot  desaparegui sol. Però que es la vida? diu Vueger, és un frenesí, una il·lusió, una ombra, un deliri, una ficció. El bé més gran és poc, i aquesta vida no és més que un somni, i els somnis només somnis són. Aquest sembla ser el pensament de Rajoy, que es despertarà demà i que tot haurà acabat, i els Reis Catòlics hauran ressuscitat, conclou l’article.
Un altre influent mitjà nord-americà, The Hill, especialitzat en política internacional i molt llegit a Washington DC entre l’administració americana i la mateixa Casa Blanca, va publicar el passat 10 d’octubre una article amb el títol de La campana catalana a Europa”
L’autor, Desmond Lachman, que va ser subdirector del Departament de Desenvolupament i Revisió de Polítiques del Fons Monetari Internacional i que va treballar per Citygroup i Morgan Stanley defineix l’actuació del govern de Rajoy a Catalunya com un maldestre intent d’impedir que se celebri el referèndum d’independència de Catalunya preparant el terreny per a un període prolongat d’inestabilitat política espanyola.
Segons Lachman Espanya està abocada a unes eleccions anticipades i a la caiguda del seu govern. “No ajudarà gens que l’impopular govern minoritari de Mariano Rajoy és gairebé segur que caurà, ja que ja no gaudirà del suport del Partit Nacionalista Basc.


















La CUP anuncia converses amb Junts pel Sí per proclamar la república en ‘els pròxims dies’

Boya ha advertit que, després de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, 'el diàleg ha perdut tota vigència'...


El batlle de Ginebra defensa el diàleg a Catalunya enmig de crits i xiulets de la comunitat espanyola Rémy Pagani va defensar el diàleg a Catalunya en una celebració del 12-O on participava el cònsol espanyol a Ginebra

La Taula per la Democràcia convoca una manifestació dissabte a Barcelona contra l’empresonament de Sànchez i Cuixart La marxa 'En defensa dels drets i les llibertats' començarà a les cinc de la tarda en un punt encara per concretar

Una vintena d'eurodiputats protesten davant del Parlament Europeu per l'empresonament de Sànchez i Cuixart Parlamentaris de diferents països i grups polítics llueixen cartells reclamant l'alliberament dels dos líders

“Dialogar amb algú que es dedica a empresonar a gent honrada és molt difícil”

Charles Drace-Francis assegura que una Catalunya independent convé al Regne Unit















"Impedir que la Península Ibèrica sigui dominada per Madrid és d'interès permanent pel Regne Unit". Charles Drace-Francis, un diplomàtic britànic retirat, ha estat així d'explícit en una carta que ha remès al diari 'Financial Times' i que ha estat publicada aquest dimarts al matí. A la seva missiva, l'exdiplomàtic fa un repàs dels darrers segles d'història de Catalunya i l'efecte beneficial que les accions dels catalans i dels seus governs ha tingut sempre en la posició del Regne Unit a Europa i al món i conclou que "especialment en un moment on les relacions amb altres nacions europees són tan fràgils", la independència de Catalunya seria molt beneficiosa pel seu país. Drace-Francis va ocupar diversos llocs de responsabilitat a Teheran, Hong Kong, Brusel·les i Papua-Nova Guinea i que i va ser encarregat de negocis del ministeri d'Afers Exteriors britànic a l'Afganistan entre 1984 i 1987, durant la guerra que va enfrontar el país amb la Unió Soviètica,  i té, per tant, una gran experiència i recorregut en l'àmbit de la política internacional.
Drace-Francis recorda, per exemple, com la revolta dels Segadors el 1640 va permetre que Portugal recuperés la seva independència i ho relaciona amb un fet tan significatiu com ho és que l'"Armada Invencible" de Felip II va ser enviada principalment des de Lisboa. A més, també té paraules sobre Gibraltar que, sense la participació catalana a la Guerra de Successió de la banda de Carles d'Àustria, "probablement" no hauria acabat a mans britàniques. Sobre la disputa del Penyal, a més, Drace-Francis assegura que no s'hauria de "'retornar' a Espanya fins que Espanya accepti cedir Melilla i Ceuta als marroquins i Olivenza a Portugal". L'exdiplomàtic també reconeix que, tant el 1713 com el 1938, els britànics van "abandonar els catalans" però que, tot i així, van ajudar tant aviadors britànics com jueus i artistes a amagar-se dels nazis durant la Segona Guerra Mundial.


Centenars de persones reclamen en silenci i amb espelmes #LlibertatJordis

Milers de persones es concentren i donen suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart













Els manifestants clamen per la llibertat dels presidents de l'ANC i d'Òmnium Cultural




Jornada de mobilitzacions contra l’empresonament de Sànchez i Cuixart