la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat es va fundar l'any 1899, en temps de la Renaixença, època marcada per un fort sentiment de reconstrucció nacional. 




El bisbe Dr. Josep Torras i Bages i un grup de joves catalanistes van ser-ne els fundadors. Comartien l'amor al país i a la llengua i l'esperit cristià. Aquest esperit i una gran inquietud social els van dur a interessar-se del desplegament de les lletres, les arts, les tradicions, l'economia i el benestar del país.

Una part de l'església catalana va incorporar-se activament en aquest procés, per tal d'enfortir la identitat catalana i defensar-la d'agressions sorgides dins i fora de Catalunya.

Així va iniciar-se una tasca llarga per aconseguir una Església lli

Convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català CRISTIANS.CAT















Criteri sobre el moment que estem vivint com a país

 Declaració aprovada per l’assemblea general de la

Lliga Espiritual Mare de Déu de Montserrat






Montserrat, 3 de desembre de 2017






És missió de la Lliga aportar criteri per judicar el moment present i orientar l’acció



La Lliga malda “per la millora espiritual i temporal del poble català, sota el patrocini de la Mare de Déu de Montserrat.” i promou “la realització d’accions individuals i col·lectives que enforteixen l’esperit català dels seus membres i el seu compromís envers les característiques de la personalitat catalana”.


Així és com la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha definit la seva missió des de la seva fundació el 1899. Són paraules que, més enllà de l’aparença de canvi i incertesa constants, ens donen un fonament espiritual sòlid per afrontar el moment actual.


El sentit del camí emprés pel poble català: ésser!



Val la pena clarificar el sentit del camí emprés pel nostre poble. D’altres ho han intentat fer per nosaltres i han insistit en què tot neix d’un exagerat sentiment de greuge i, per tant, de victimisme. Els danys que suposadament hem sofert, diuen, no han de ser tants si tenim en compte el progrés econòmic i social del nostre país de les darreres dècades. La queixa del catalans, afirmen, no té cap fonament i el que viu actualment no és altre cosa que un altre dels episodis de deliri a què ens té acostumats.


Aquestes veus obliden un fet fonamental. El que el poble català ha plantejat no és una queixa ni reclamació per al remei dels seu greuges, perquè un poble que només sap queixar-se és un poble que no té gaire res a oferir als altres. Catalunya vol ésser.


El que busca ara el nostre poble és seu reconeixement com a poble igual entre els pobles d’Europa i la seva capacitat  d’arribar a un pacte entre iguals. Un pacte per al qual és evident que cal comptar amb les eines que proporciona la condició d’Estat de què gaudeixen la majoria de pobles d’Europa.


Catalunya vol viure com qualsevol altre poble europeu, amb pau i concòrdia amb els seus iguals.


Ningú —ni un Estat, ni una altra nació, ni una organització internacional— no té mai dret a creure que una determinada nació no sigui digna d’existir



Qui es creu amb un dret de domini sobre un altre és natural que desdenyi i qualifiqui de deliri la proposta de pacte que li planteja aquell que d’entrada ja no considera com el seu igual. L’exercici d’aquest domini és particularment refinat, ja que s’usen unes lleis i unes polítiques aprovades sense el concurs del dominat, sovint en contra dels seus interessos, tot i que, en fer-ho, es volen guardar unes formes procedimentals “democràtiques”.


Aquesta ha estat l’actitud de l’Estat espanyol en resposta al nostre plantejament i s’ha anat agreujant durant el temps. El que fa anys era menyspreu displicent a la reforma de l’Estatut proposada, s’ha endurit més i més, fins a convertir-se en l’atac als ciutadans per robar-los les urnes, en ocupació del territori i  de les seves institucions i en processos i empresonaments d’innocents,  anant més enllà de la seves pròpies lleis i Constitució, les quals no han dubtat en violar. L’arrel d’aquestes accions és sempre la mateixa: combatre, amb tota la violència que permet l’Europa actual, l’exercici ple dels drets i les llibertats propis del nostre poble.
La Lliga és reconeix en el profund sentit democràtic i no violent del Poble català



Com ha reaccionat el nostre poble davant d’aquestes agressions? Amb les seus defectes i amb les millors de les seves virtuts.


Entre els defectes, no és pas el menor la nostra tradicional dificultat d’unir-nos en un projecte polític i de dotar-nos d’un lideratge clar i determinat en aquest terreny.


Entre les virtuts, cal comptar la constància, la valentia, el profund sentit democràtic, la voluntat de pau i la determinació.


Així, quan l’1 d’octubre vam protegir les urnes, no només protegíem la sobirania del nostre poble, sinó la nostra voluntat tossuda de donar veu als nostres conciutadans, perquè aquest és la manera justa de resoldre els conflictes.


Quan ara demanem l’alliberament dels nostres presos i el retorn dels exiliats, no busquem només refer unes dificultats personals, sinó el restabliment de la justícia en una part d’Europa on s’ha suspès.


L’aportació específica de la Lliga al moviment emprés pel nostre Poble



Queda clar doncs que el poble català ha emprés un camí de millora espiritual i temporal. Quina pot ser l’aportació de la Lliga a aquest moviment? Creiem que pot ser múltiple.


1r Encoratjar a l’acció col·lectiva al costats de les altres entitats del País



En primer lloc, com ja hem fet reiteradament en els darrers mesos, animem a tots els seus socis, amics i simpatitzants a participar i donar suport a totes les accions que condueixin a l’alliberament del nostre poble i, ara també, dels seus presos i represaliats polítics.  Amb el convenciment que la causa és justa i que el mitjans escollits, de pau i democràcia, són el més encertats.


2n Promoure els principis i criteris que aporta doctrina social de l’Església



La Lliga també ha de difondre, recordar, proclamar, àdhuc vindicar, que aquesta voluntat del nostre poble i l’acció que ha endegat  s’inscriuen plenament en la Doctrina Social de l’Església.


Aquesta doctrina, avalada per la màxima autoritat dels papes i del concili, afirma que és el poble el subjecte de l’autoritat política, defensa la democràcia com a sistema i reconeix els drets dels pobles i de les nacions, el primer dels quals és el de l’autodeterminació.


3r  Promoure el reconeixement de la identitat catalana en el terreny eclesial



Finalment, la Lliga ha de promoure la voluntat col·lectiva de reconeixement de la identitat catalana en el terreny específicament eclesiàstic.


La tradició de l’Església a Catalunya és d’un forta vinculació amb Roma. Els exemples d’aquesta tendència es remunten als nostres moments fundacionals com a nació i n’és un cas paradigmàtic la reivindicació, sempre exitosa, de la primacia de la seu tarragonina.


La Lliga defensa que ha arribat el moment de fer avançar aquesta tradició i aprofundir-hi i, per tant, defensar el reconeixement de la nostra Conferència Episcopal Tarraconense i la seva vinculació directa i sense intermediaris amb la Santa Seu.



http://cristians.cat/criteri-sobre-el-moment-que-estem-vivint-com-a-pais-declaracio-aprovada-per-lassemblea-general-de-la-lliga-espiritual-mare-de-deu-de-montserrat/




















Hi faltes tu....SOLIDARITAT AMB ELS EMPRESONATS SUMEU-VOS A LA CAMPANYA

















“Afortunadament, la meva monotonia s’ha vist trencada des de bon començament per la correspondència rebuda. La meva finestra amb l’exterior han estat les cartes.” La reflexió la feia l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, en un escrit tramès a aquest diari a principi de setmana, en què reflexionava sobre la seva situació personal i la dels presos polítics catalans. Tots els consellers que la setmana passada van sortir de la presó coincidien igualment a donar valor a la correspondència rebuda.
I és per això, per fer-los arribar un missatge de solidaritat, per fer-los saber que no estan sols, que el col·lectiu Cristians per la Independència, integrat a l’ANC, i El Punt Avui posen en marxa aquesta setmana una campanya per fer arribar als quatre empresonats que encara hi ha una postal amb el lema Hi faltes tuperquè tothom qui vulgui els pugui fer arribar un missatge de suport.

Les quatre postals, dirigides a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, s’encartaran amb El Punt Avui d’aquest diumenge. Aniran agrupades en una sola làmina, ja hi haurà impresa l’adreça de cadascú i, un cop retallades i amb el segell corresponent, es podran enviar als quatre empresonats amb el missatge que cadascú els vulgui fer arribar.
Les postals que s’enviïn a partir de diumenge, si la condició dels investigats no ha canviat i continuen empresonats, els arribaran just a les portes de Nadal, unes dates en què les trobades familiars són habituals i en què aquests els trobaran a faltar encara més, si és que això és possible. És també per això que el missatge de cada postal –totes quatre són iguals– és Hi faltes tu, en referència a la seva absència. El Punt Avui encartarà, doncs, aquest diumenge, més de 136.000 postals. A banda d’aquesta iniciativa, Cristians per la Independència organitza també dissabte un acte a l’església de Sant Felip Neri de Barcelona (de les 11 a les 17 hores) en què durant aquestes sis hores s’interpretaran poemes i cançons, i es distribuiran també postals. A l’acte intervindran, entre d’altres, Arcadi Oliveras, Núria Feliu i el pare Manel.

LA XIFRA


136.000
postals
són les que distribuirà aquest diumenge El Punt Avui per enviar als quatre empresonats.


El suport de la comunitat científica a la independència, a l’Espai Vilaweb

ERC i Junts per Catalunya, al capdavant en intenció de vot, segons una enquesta de l’ICP

‘La cosa més trista del 155 és que els comuns culpin la víctima’

França és jacobina i té el model que Espanya voldria copiar....

...sortint de Catalunya, he observat cartells i locals de Caixes d’Estalvi i Rurals pròpies del lloc per arreu.

Els independentistes guanyaran sinó es creuen les enquestes









Som davant unes eleccions “il·legals” i cal que ho recordem. Els grans mitjans de comunicació tenen clar que volen acabar amb els independentistes i han descobert que les enquestes manipulades són una eina clara de desestabilització. Són enquestes cuinades per intentar canviar el vot definitiu dels ciutadans.

Els independentistes malgrat el 155 segueixen sent majoria i el proper 21 de desembre els resultats ho demostraran, fins i tot la victòria independentista pot acostar-se i superar el 50% dels vots, la competitivitat entre les tres llistes independentistes ho farà possible si aquestes llistes no perden el temps en discussions banals entre ells.

Els independentistes tenen com a mínim un projecte de país, quedar-se a Espanya serà una veritable ruïna, els partits del 155 no tenen projecte, només carregar-se tot allò que faci olor de catalanisme.

El 21 de desembre malgrat ser unes eleccions il·legals, són les més importants dels darrers anys i els independentistes no poden permetre perdre-les, només amb una clara victòria podrem exigir als líders independentistes que tirin endavant la implementació de la República Catalana proclamada.

No guanyar el 21-D és deixar el país en mans del PP, Cs, PSC i els Comuns que ja han mostrat el motiu pel que volen governar Catalunya: arrasar-la. Només votant a ERC, JuntsxCAT i la CUP aconseguirem el desig majoritari de viure lliurament en un nou país anomenat Catalunya en format de República Catalana.
  

http://www.directe.cat/editorial/692866/els-independentistes-guanyaran-sino-es-creuen-les-enquestes

Netflix distribuirà un documental sobre el procés i les eleccions catalanes